“La bellesa és l’harmonia entre totes les parts d’un conjunt.”

Història del producte

L´arquitectura de Menorca al segle XVIII és un cas singular i excepcional, dins del panorama arquitectònic balear, espanyol i europeu. Durant aquest període, la producció arquitectònica illenca, en tots els seus àmbits, segueix sent majoritàriament un corrent clàssic. Aquest classicisme menorquí és singular, no només perquè planteja un diferent i nou enfocament arquitectònic, respecte a l´arquitectura existent llavors a la illa. La seva singularitat és particularment deguda al fet que aquesta nova opció de la seva arquitectura, fonamentalment no és conseqüència de l´evolució de la tradició arquitectònica illenca, ni de la del seu entorn d´influències habitual. Majoritàriament, no enllaça amb la visió arquitectònica d´aquest entorn, o la de la resta d´Espanya, en aquest moment, sinó amb la britànica contemporània. És una de les conseqüències de les influències britàniques a Menorca, durant el XVIII. En qualsevol cas, totes aquestes postures arquitectòniques en joc, a principis del XVIII, tenien importants aspectes en comú. Totes elles eren clàssiques. L´eren, tant l´existent a Menorca, com la que a partir d´ara allí es desenvoluparà  la de l´entorn d´influències fins llavors habitual, com els nous corrents forans. D´aquest llegat britànic a la illa, José Antonio Coderch s’impregnà i va començar a inspirar-se. En concret per a això, va observar l´interior de les xemeneies d´obra fetes pels anglesos, arribant a dissenyar aquest model que es presenta, la CAPILLA.

José Antonio Coderch

Colaboradores: Alfonso Milá & Federico Correa